L’informe va ser analitzat durant la jornada titulada “Desafíos de Seguridad Jurídica en Iberoamérica” que va tenir lloc a la seu del SEGIB (Madrid) de 18 a 20h.
L’informe elaborat per la Càtedra, sota la direcció del Dr. Jordi Ferrer Beltrán, pretén canviar l’enfocament tradicional sobre la matèria, que destaca la importància de la seguretat jurídica per als negocis i el comerç internacional. En canvi, l’informe posa l’èmfasi en la centralitat que ocupa la seguretat jurídica com a eix vertebrador del desenvolupament humà. Així, se sosté, que “tot allò que les persones podem fer en exercici de les nostres capacitats depèn crucialment del respecte per l’autonomia individual. Però en un context de fragilitat de la seguretat jurídica, l’autonomia individual es retreu i no podrem fer-ne un ús ple per dues raons: la primera és que la pròpia decisió individual pot veure’s restringida per la inseguretat jurídica i, en segon lloc, la fragilitat de la seguretat jurídica es reflecteix també en la dificultat per preveure les conseqüències de les nostres decisions autònomes”. Això té un impacte evident en la vida econòmica, però va molt més enllà d’aquesta: és una condició per a l’exercici pacífic dels drets de tot ciutadà.
El segon gran canvi que es destaca en l’informe és la necessitat d’abandonar la visió de la seguretat jurídica com un reclam dels actors privats cap a les autoritats estatals. Les diferents esferes de la globalització (econòmica, digital, del crim organitzat, etc.), desborden en gran mesura les capacitats dels Estats i fa imprescindible, per una banda, una actuació internacional d’harmonització de regulacions i de col·laboració en el control del seu compliment, però també, per altra banda, fa imprescindible concebre als propis actors privats (especialment les gran empreses) com a proveïdors de seguretat jurídica.
En aquest sentit, l’activitat dels actors privats pot tenir una gran repercussió en la sostenibilitat i l’eficàcia dels drets dels tots els ciutadans. L’enfocament de les gran empreses no pot ser, doncs, merament exigent d’una seguretat jurídica proveïda pels estats, sinó que ha de ser proactiva per a garantir-la: quan una empresa proveïdora d’un servei públic no compleix les condicions previstes, afecta als drets dels ciutadans, o quan es converteix en actor de la corrupció destrueix també la seguretat jurídica.
L'informe analitza, finalment, els reptes per a la seguretat jurídica que suposen fenòmens diversos com la trasformació digital i la intel·ligència artificial, la criminalitat organitzada, l’acumulació poblacional en grans megalòpolis o la necessitat d’enfortir la formació de les Administracions i els Poders Judicials per a una millor aplicació del dret.
Programa:
