Direcció
dir.ccj@udg.edu
Jordi Ferrer Beltrán és professor titular de filosofia del dret de la Universitat de Girona (Espanya) i director de la Càtedra de Cultura Jurídica d'aquesta mateixa universitat. D'entre les seves publicacions destaquen: Las normas de competencia. Un aspecto de la dinámica jurídica (2000), Prueba y verdad en el derecho (2002), La valoración racional de la prueba (2007), y, juntament amb Jorge Rodríguez, Jerarquías normativas y dinámica de los sistemas jurídicos (2011) i Motivación y racionalidad de la prueba (2016). És coeditor de la trilogia: Law, Politics, and Morality: European Perspectives (2003, 2006 y 2007), La laicidad desde el Derecho (2010), The Logic of Legal Requirements: Essays on Legal Defeasibility (2011), El realismo jurídico genovés (2011) y Seguridad jurídica y democracia en Iberoamérica (2015). També ha publicat un gran nobmre d'artícles a revistes especialitzades com Rechtstheorie, Associations, Analisi e diritto, Ragion Pratica, Legal Theory, Law and Philosophy, Teoria Politica e Isonomía, entre d'altres.Comissió Mixta
Actualment és Catedràtic d'Història del Dret a la Universitat de Girona. Ha estat investigador a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i professor a diverses Universitats xilenes, a la Universitat de Saragossa, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Birmingham.Ha publicat diversos assajos d'història política, entre els quals destaquem Els discursos polítics del Mèxic originari, UNAM, Mèxic D.F., 1998. Ha conreat la poesia, la qual cosa no et vaig explicar dels meus viatges, PUZ, Zaragoza, 1998; i la novel·la, El Tren de cristall, Renaixement,Sevilla,2011.
Dirigeix la revista de cultura jurídica Ius Fugit, i és director de l'editorial edicions Nous Rumbs (http://www.edicionesnuevosrumbos.com). És director de Política editorial a la Xarxa d'Universitats Lectores (http://www.universidadeslectoras.org), que agrupa a més de 50 universitats espanyoles, italianes, russes, portugueses, així com de diversos països d'Amèrica. Dirigeix la col·lecció Novel·la de Campus de l'editorial Renaixement
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona. Abans d'incorporar-me a la UdG, primer com a professor titular i després com a catedràtic, em vaig llicenciar i doctorar en Dret a la Universitat de Barcelona, obtenint el premi extraordinari de llicenciatura i el de doctorat respectivament. A més, entre els anys 2005 i 2010 vaig ser responsable de l'Àrea de Recerca de l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya, centre d'investigació dedicat a l'estudi de les autonomies territorials i el federalisme. He fet estades de recerca, entre altres centres, al Max Planck Institut de Dret Internacional i Dret Públic Comparat de Heidelberg (Alemanya) i a la Universitat de Siena (Itàlia), i impartit classes i conferències en diverses universitats de França, Itàlia, Mèxic o Perú, entre d'altres. El meu àmbit de recerca se centra sobretot en l'estudi dels problemes actuals que es plantegen des del punt de vista institucional i competencial en els Estats compostos així com, més en concret, l'anàlisi de l'evolució de l'Estat autonòmic a Espanya.En particular, en els últims temps treballo en línies com la relació entre l'organització del poder judicial i el model d'Estat, o la incidència de l'estructura composta de l'Estat en la regulació dels drets dels ciutadans, àmbits al voltant dels que he publicat i format part de projectes d'investigació de manera continuada fins a l'actualitat.
Salvador Marti Puig és catedràtic d'Universitat i membre del Centre de Relacions Internacionals de Barcelona CIDOB. És Doctor en Ciència Política i de l'Administració (1997), Màster en Estudis Llatinoamericans (1994) i Llicenciat en Ciència Política i Sociologia (1992).
Ha estat professor visitant, docent i investigador en diversos centres universitaris d'Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. La seva àrea d'especialització és la política comparada, i ha investigat sobre processos de democratització a Amèrica Llatina, acció col · lectiva, moviments socials, i partits i sistemes de partits. Per obtenir algunes de les seves publicacions es pot veure la pàgina web
Col · labora com a consultor en temes de governabilitat i desenvolupament. És membre de diversos consells editorials de revistes de Ciències Socials i d'associacions de Ciència Política i de Estudis Llatinoamericans.
Investigadors
Alejandro Chehtman és Becari de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona, Professor associat de la Universitat Torcuato Vaig donar Tella i Investigador del CONICET. És també co-director del Projecte Talli Suprema de Justícia de la Nació (UTDT). Va cursar estudis en la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires, on va rebre el títol d'advocat (diploma d'honor), i en la London School of Economics, on va obtenir els títols de MSc in Political Theory, i de PhD in Law. Les seves àrees de recerca i docència són el dret internacional públic, el dret penal internacional, el dret internacional humanitari i el dret constitucional, amb especial interès en els seus desenvolupaments teòrics i filosòfics. Alejandro ha publicat articles en algunes de les principals revistes internacionals de la seva especialitat, com European Journal of International Law, Legal Theory, Journal of International Criminal Justice, Law & Philosophy, Utilitas i Stanford Journal of International Law. El seu llibre The Philosophical Foundations of Extraterritorial Punishment, basat en la seva tesi doctoral, va ser publicat per Oxford University Press i traduït a l'espanyol (Marcial Pons). Va ser becari Marie Curie (Comissió Europea) en University College London i Fellow del Carr Center for Human Rights Policy, de l'Harvard Kennedy School. Actualment està treballant en un llibre sobre la regulació dels conflictes armats asimètrics que serà publicat pròximament per Oxford University Press
Miguel Fernández Núñez, és actualment doctorand en Dret per la Universitat de Girona i doctorand en Filosofia del Dret i Història de la Cultura Jurídica per la Universitat de Gènova. Va cursar el Màster en Argumentació Jurídica per la Universitat d’Alacant i el Doble Grau en Dret I Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Madrid. És autor de diversos articles, en revistes com Jueces para la democracia i Doxa. Els seus treballs se centren fonamentalment en les teories dels drets, raonament judicial, teoria del dret i teoria de l’argumentació.
https://orcid.org/0000-0003-0119-0515
https://www.redalyc.org/autor.oa?id=158
http://uaemex.academia.edu/edgaraguilera
Actualment és professor a temps complet “tenure-*track” del Departament Acadèmic de Dret de la Pontificia Universidad Católica del Perú on des del 2020, és també professor del Master en Dret Processal. És Membre de la International Association of Procedural Law (IAPL) com tembé membre Investigador de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. Ha estat Investigador Postdoctoral “Juan de la Cierva” també a la Universitat de Girona, afiliat al grup de Filosofia del Dret (2019 – 2021) i Investigador Postdoctoral (2021 – 2022) amb una beca de la mateixa Universitat. Ha estat professor dels cursos de “Law & Economics” (dictat en anglès) i de “Mediació i Resolució de Conflictes Socials” (2020–2022) en aquesta mateixa universitat catalana. És Doctor en Dret per la Università degli Studi di Torino (Itàlia) amb una tesi en dret processal civil. Ha estat Visiting PhD Scholar a Suïssa, França i el Regne Unit.
Els seus ventall d’interessos acadèmics van del dret processal civil i els mitjans alternatius de resolució de conflictes; al dret comparat; l'anàlisi econòmica del dret i del procés; el dret mediambiental i el dret del canvi climàtic en els seus aspectes processals.
En el 2022 ha publicat la seva primera monografia, intitulada “Effettività della tutela giurisdizionale e misure coercitive nel processo civile. Un’indagine di diritto comparato”, en la sèrie editorial “Biblioteca di Diritto Processuale Civile”, Giappichelli.
Henry Maurici Reyes Garcés és doctorand en Dret, Economia i Empresa per la Universitat de Girona i Becari de la Generalitat de Catalunya. És Magister en Tutela Jurídica dels Drets amb èmfasis en Filosofia del Dret i Teoria Jurídica de la Universitat Externado de Colòmbia. Especialitzat en Responsabilitat Civil i danys indemnitzables per la mateixa universitat i en Docència Universitària per la Universitat Cooperativa de Colòmbia. Advocat amb grau Cum laude de la Universitat Industrial de Santander. Actualment fa recerca en la línia de filosofia del Dret Privat de la Catedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona.
Llicenciada en Dret per la Facultat de Dret, de la Universidad Veracruzana (Mèxic); Especialista en Dret Constitucional per la Universitat de Salamanca (Espanya); Professora en Dret, amb menció honorífica amb especialització en Dret Constitucional per la Universitat Veracruzana. (Mèxic)
Ha estat acadèmica en universitats públiques i privades a Mèxic i ha impartit cursos de Dret Constitucional, Dret Penal, Dret Processal Penal i Empar. Docent certificada per la Secretaria Tècnica del Consell de Coordinació per a la Implementació del Sistema de Justícia Penal (SETEC-Mèxic). Investigadora del Sistema Nacional d'Investigadors CONACYT-Mèxic, Nivell I.
Integrant del Grup de Recerca de Filosofia del Dret, de la Universitat de Girona, en la línia de recerca del Raonament Probatori.
Doctorat en dret per la Universidad Austral de Chile i per la Università degli di Genova. Master en Argumentació Jurídica per la Universitat d'Alacant, Màster en Estat de Dret Global i Democràcia Constitucional per la Università degli studi di Genova i Master en Drets Fonamentals per la Universidad Carlos III de Madrid. Becari Postdoctoral Juan de la Cierva – Formació a la Universitat de Girona. Les seves línies principals de recerca són la teoria de les normes, teoria del raonament jurídic i la teoria analítica del dret. Entre les seves publicacions destaquen: Excepciones implícitas e interpretación. Una reconstrucción analítica (Palestra) i Conflictos entre normas y derrotabilidad: una propuesta de análisis (Colex). També ha publicat articles en revistes com Diritto & Questioni Pubbliche, Revista Discusiones, Revista Chilena de Derecho, Ius et Praxis, Revista Problema. Anuario de Filosofía y Teoría del Derecho, Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, Doxa, Cuadernos de Filosofía del Derecho, Revista Telemática de Filosofía del Derecho, d’entre altres.
Professor ordinari auxiliar i docent a temps complet en l'àrea "Sistema de justícia i solució de conflictes" de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Doctorand en el Programa de Doctorat en Dret, Economia i Empresa de la Universitat de Girona (UdG). Màster en Dret per la Universidade Federal do Rio Grande do Sul (UFRGS, Porto Alegre, el Brasil), amb beca del CNPq. Investigador en la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG i membre ordinari del Grup de Recerca PRODEJUS-PUCP. Advocat per la Universitat de Lima. Membre de la IAPL, IIDP, IBDP i ABDPro. Va ser Membre de la Comissió de Revisió del Codi Processal Civil peruà conformada pel Ministeri de Justícia i Drets Humans del seu país. Conferencista, consultor jurídic i àrbitre. CEO i soci cofundador de Evidence Lab.
Marianela Delgado és doctoranda en Dret, Economia i Empresa per la Universitat de Girona i Becària de la Generalitat de Catalunya. És Magister en Raonament Probatori per la Universitat de Girona i la Università di Genova. Va ser integrant del Poder Judicial Federal del seu país per diversos anys, els últims com a part de l'equip de treball d'un dels ministres de la Suprema Cort de Jusiticia de la Nació a Mèxic. Actualment investiga sobre temes relacionats amb gènere, raonament probatori, delictes de violència de gènere i delictes d'odi.
Albert Ruda González és professor agregat de Dret civil en la Universitat de Girona. Llicenciat i Doctor europeu en Dret amb premi extraordinari, llicenciat en Estudis de l'Àsia Oriental i Graduat en Humanitats; ha publicat uns 175 treballs sobre Dret de la responsabilitat civil i contractes, Dret digital i Dret comparat. És Coordinador (Chair) del Spanish Hub del European Law Institute i Degà de la Facultat de Dret de la UdG (2016-2024).
És professor de filosofia del dret de la Universitat de Girona i investigador de la Càtedra de Cultura Jurídica. Les seves línies de recerca inclouen la teoria i filosofia del dret, els fonaments del dret privat i l'anàlisi econòmica del dret. Ha publicat els llibres “Fundamentos económicos de la responsabilidad extracontractual”, “Comprensión y justificación de la responsabilidad extracontractual” i “El derecho privado como cuestión pública”. Ha editat també els llibres “Derecho de daños, principios morales y justicia social” i “Causalidad y atribución de responsabilidad” i co-editat el llibre “Uncertain Causation in Tort Law”
Matías Parmigiani és Professor, llicenciat i Doctor en Filosofia per la Universitat Nacional de Còrdova. Ha estat becari doctoral de la Secretaria de Ciència i Tècnica de la UNC, becari doctoral de CONICET (Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques -Argentina), becari del DAAD i de la Universitat de Texas (Austin). Entre els anys 2014 i 2015 va exercir com a investigador postdoctoral del CONICET a la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona, on també va ser professor de grau i postgrau. Actualment s'exerceix com Investigador Assistent del CONICET al Centre d'Estudis Jurídics i Socials de la Facultat de Dret i Ciències Socials de la Universitat Nacional de Còrdova, així com a docent d'Ètica i Filosofia a la Universidad Empresarial Siglo 21 (Còrdova, Argentina). És autor de nombrosos articles sobre ètica i filosofia jurídica en revistes nacionals i internacionals
Doctora Cum Laudem en Dret, amb menció de Doctorat Europeu, i llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Postgrau en Docència Universitària. Premiada amb l'accèssit del II Premi Enric Prat de la Riba a la millor tesi doctoral sobre Administració Pública concedit per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Ha realitzat estades de recerca doctoral i post doctoral a la Facultat de Dret de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), a l'Institut del Federalisme de la Universitat de Fribourg (Suïssa) i a la Facultat de Dret de la Universitat de Moncton (Canada). Ha centrat la seva recerca en els àmbits del dret lingüístic, les institucions d'autogovern autonòmiques i el poder judicial
Carolina Fernández Blanco és advocada per la Universitat de Buenos Aires (Buenos Aires) i LL.M per la Universitat de Columbia (New York).Des d'abril de 2013 és investigadora en el Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Girona i des de març de 2014 investigadora a temps complet a la mateixa Universitat on està finalitzant la seva tesi de doctoral titulada “Una aportació jurídica al debat sobre institucions i desenvolupament. Aproximació des de problemàtiques compartides pels països d'Amèrica Llatina”.
Al setembre de 2013 va publicar el llibre Dret i Desenvolupament (Editors del Port, Buenos Aires) del com és autora i l'any 2015, va editar al costat de Jordi Ferrer i Carles Cruz el llibre Seguridad Jurídica en Iberoamérica (Marcial Pons, Madrid 2015). En aquest volum es va publicar el treball “Projecto d'Indicadors de Seguretat Jurídica” en coautoría amb Jordi Ferrer. Posseeix així mateix nombroses publicacions en capítols de llibres i revistes que s'orienten a diverses temàtiques vinculades a drets humans, dret i desenvolupament i problemes del procés penal.
Professora de l'àrea de filosofia del dret en la Universitat de Girona i consultora en la Universitat Oberta de Catalunya. Les seves principals línies de recerca giren entorn de la justificació de les decisions judicials, fonamentalment en tot allò relacionat amb el raonament probatori, amb una clara èmfasi en els problemes de l'ús del coneixement expert per a la presa de decisió sobre els fets.Ha participat en diversos projectes de recerca com a “Causalitat i imputació de responsabilitat” i “Ciència i procés judicial: prova i atribució de responsabilitat” tots dos finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol; en el projecte CONSOLIDER “Perspectival Thoughts and Facts” finançat per la Secretària d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació d'Espanya; i ha estat membre de “Grups de Recerca Consolidats” reconeguts per l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i de Recerca (AGAUR, per les seves sigles en català) de la Generalitat de Catalunya.
Entre les seves publicacions destaca “De la prova científica a la prova pericial” (Marcial Pons, 2015); “Estàndards de prova i prova científica” (Marcial Pons, 2013); “Debatent amb Taruffo” (Marcial Pons, 2016); “La prova informàtica. Algunes consideracions des de la teoria racional de la prova” (Llaura Editors, 2009); en revistes “La prova pericial en l'experiència nord-americana. El cas Daubert” (Jutges per a la democràcia, 2016); “El perit de confiança dels jutges” (Analisi i Diritto, 2016); “L'admissibilitat de les proves pericials i la racionalitat de les decisions judicials” (DOXA, 2015), entre unes altres. A més ha traduït diversos treballs entre els quals destaquen “Veritat, error i procés penal” de Larry Laudan i “Perspectives pragmatistes” de Susan Haack.
Ha realitzat estades de recerca en l'Institut de Recerques Filosòfiques (UNAM, Mèxic); en la University of Miami (Miami, EUA); en el Institute Vienna Circle (University of Vienna, Àustria); i en la Northwestern University (Chicago, EUA).
Entre les seves línies d'investigació consolidades estan les estructures familiars i polítiques en el Mediterrani Cristià (Itàlia, Grècia, França i Espanya) i a Hispanoamèrica; Les seves línies d'investigació en projecció són la problemàtica econòmica i jurídica de la postmodernitat des d'una visió històrica comparativa i el paper del jutge en el context jurídic continental, també des d'una perspectiva diacrònica.
Advocat en exercici ICAB núm. 39341 i consultor especialitzat en protecció de dades i DPO extern (sector privat i públic, en aquest últim cas com partner de Global Legal Data).
Col·labora amb diferents universitats, col·legis i associacions professionals com a docent en estudis de grau (UdG i UOC) i de postgrau (Universitat de Múrcia; Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona - ICAB; MondragonUnibertsitatea; Universitat Internacional de Catalunya - UIC; Associació Professional Espanyola de Privacitat – APEP). Docent en cursos d'especialització (periodisme i dret; formació i certificació de DPO en el ICAB, entre altres).
La seva principal línia de recerca ha estat el dret digital, sent autor de diferents monografies dedicades a aquesta matèria, com el treball titulat El règim constitucional del dret a l'oblit digital, publicat per l'Editorial Tirant lo Blanch, que va obtenir el premi de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades de l'any 2011, atorgat al millor treball de recerca inèdit; així com el llibre titulat El reconeixement del dret a l'oblit digital a Espanya i a la UE: Efectes després de la STJUE de 13 de maig de 2014, Ed. Bosch (Wolters Kluwer), que va obtenir el premi de l'Agència Basca de Protecció de Dades com a millor treball de recerca jurídica el camp de la protecció de dades durant l'any 2015.
A més de les monografies, també és autor de múltiples capítols de llibres i articles científics publicats en revistes nacionals i internacionals. Ha investigat en altres àmbits o línies com la modernització tecnològica de l'administració de justícia; el federalisme judicial en perspectiva comparada; el principi de publicitat processal i el dret penal econòmic.
Conferenciant convidat en congressos, jornades i seminaris organitzats per universitats nacionals i internacionals, així com per altres institucions o organismes (ICAB; Korea Communications Commission; Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals; BIC Llaurava - Centre d'Empreses i Innovació d'Àlaba; JointResearch Centri de la Comissió Europea en Ispra; entre altres).
Esteban Pereira Fredes es Licenciado en Ciencias Jurídicas y Sociales por la Universidad de Chile, Magíster en Derecho con Mención en Derecho Privado por la Universidad de Chile y Doctor en Derecho por la Universidad de Girona. Es profesor de teoría del derecho y derecho privado en la Facultad de Derecho de la Universidad Adolfo Ibáñez de Chile. Además, es Codirector Académico del Diplomado en Derecho de Daños de esa casa de estudios. Es miembro de la Sociedad Chilena de Filosofía Jurídica y Social, del SELA [Seminario en Latinoamérica de Teoría Constitucional y Política] de la Universidad de Yale, de la Red Interuniversitaria de Teoría y Filosofía del Derecho Privado e investigador de la Cátedra de Cultura Jurídica de la Universidad de Girona. Realizó su estancia de investigación doctoral en la Universidad de Oxford durante el año 2017 y fue Visiting Fellow en el Center for Private Law de Yale Law School en el año 2019. Sus intereses académicos están concentrados en teoría del derecho, filosofía política, filosofía del derecho privado y derecho privado. Es autor de la obra ¿Por qué obligan los contratos? Justificación normativa de la obligatoriedad del vínculo contractual (Thomson Reuters, 2016); coeditor, junto con Diego M. Papayannis, de Filosofía del derecho privado (Marcial Pons, 2018); coeditor, junto con Carolina Fernández Blanco, de Derecho y pobreza (Marcial Pons, 2021); y editor de Fundamentos filosóficos del derecho civil chileno (Rubicón Editores, 2019). Asimismo, ha publicado artículos en revistas académicas y capítulos de libros relacionados con las áreas antes mencionadas.
Advocat (Universitat de l'Externado de Colòmbia) Especialista en Responsabilitat i Dany Resarcible (Universitat de l'Externado de Colòmbia) Màster en Dret de Danys (Universitat de Girona) Doctorant en Dret des de 2016 (Universitat de Girona) Becari en el marc del conveni entre la Universitat Externat de Colòmbia i la Universitat de Girona Línia de recerca: Filosofia del Dret de danys
Advocat (Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil, Equador 2003).Màster en Argumentació Jurídica (Universitat d'Alacant, 2011).
Màster en Estat de Dret Global i Democràcia Constitucional (Università degli Studi vaig donar Genova, 2014).
Doctorant en el àrea de filosofia del dret (Universitat de Girona, 2015-2019).
Línies de recerca: teoria de les normes de competència, reformes i canvis constitucionals, poder constituent
Lucila Fernández Alle és advocada graduada per la Universitat Nacional de Còrdova, Argentina, on va obtenir també el títol de Magíster en Dret i Argumentació. Abans d'obternir l'ementat títol va realitzar una estada de recerca a la Universitat de Bolonya. Ha impartit classes de Filosofia del Dret a la carrera d'Advocacia a la Universitat Nacional de Còrdova. Actualment, és estudiant de Doctorat en Dret a la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca s'emmarquen en la filosofia del dret i la filosofia del dret privat i abasten problemes d'interpretació jurídica, la qüestió del desacord en el dret i anàlisi del concepte de dany. 
Actualmente, es estudiante de Doctorado en Derecho por la Universitad de Girona y becaria en el marco del convenio entre la Universidad Externado de Colombia y la Universitat de Girona
Professor en cursos de post-grau latu sensu en Dret Processal Civil de UFRGS, PUCRS, Uniritter (Brasil), i professor convidat del IMJUS (Mèxic). Membre efectiu de l'Institut Brasiler de Dret Processal (IBDP). Autor del llibre "Ônus dóna Prova no processo Civil" i d'articles i traduccions jurídiques a l'àrea de la prova. Exerceix acutalmente d'advocat a Brasil
Llicenciada en Dret. Especialista en Ciències Penals i Criminològiques. Membre de la Unió Nacional de Juristes de Cuba i Secretària del Consell Editorial de la Revista CUBALEX de la Unió Nacional de Juristes de Cuba. Actualment és professora i investigadora membre de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. El seu treballa de recerca tracta la seguretat jurídica i el raonament jurídic, centrant el seu estudi en la prova il·lícita penal. Ha escrit 26 articles sobre prova il·lícita, cadena de custòdia, dret constitucional i garanties processals. Ha obtingut 7 premis i ha participat en 67 esdeveniments tant nacionals com a internacionals.
Lorena Ramírez Ludeña és llicenciada i doctora en dret per la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupa la seva tasca de recerca així com de docent des del 2004. Ha dut a terme estades de recerca durant un total de 37 mesos en centres de reconegut prestigi com les Universitats d'Oxford o Yale, havent estat becada per aquesta última en el marc de l'Oscar M. Ruebhausen Fund. Compta amb nombroses publicacions en revistes i editorials de reconegut prestigi com Isonomía, Doxa, Analisi e Diritto, Marcial Pons, Springer o Synthese. Ha impartit més de 1.000 hores de docència de grau i postgrau en múltiples cursos de diferents universitats, en castellà, català i anglès. Ha estat responsable dels estudiants d'intercanvi (incoming students) de la Facultat de Dret en el curs 2013-2014 i és tutora acadèmica d'estudiants de grau des de l'any 2013. Finalment, ha desenvolupat l'eina d'innovació docent TrivialIus, finançada amb dos projectes d'innovació, i que ha estat objecte de publicacions i presentacions.
Consell científic
Catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de Gènova, és Vice - President de la IVR (Internationale Vereinigung für Rechts- und Sozialphilosophie) i membre de l'International Advisory Board of Tampere Club (Finlàndia). Ha estat professor visitant i ha impartit cursos a diverses Universitats d'Europa, Llatinoamèrica i Estats Units, havent pronunciat conferències i presentat ponències a nombrosos Congressos Internacionals. És co-director de les revistes "Materiali per una storia della cultura giuridica", "Analisi e Diritto" i "Ragion pratica" i membre dels Consells Assessors d'altres importants publicacions científiques. Entre els seus principals treballs destaquen: Settecento conservatore: Lampredi i il diritto naturale (1981), Contrattualisme, utilitarisme, garanzie (1984), Assaggi di metaètica (1992) i Assaggi di metaètica due (1998).
La Càtedra de Cultura Jurídica li va atorgar ex aquo juntament amb el Dr. Riccardo Guastini, el III Premi Internacional en Cultura Jurídica per la seva brillant trajectòria acadèmica. Els compartim el vídeo de la cerimònia de lliurament del premi.
Francisco Aldecoa Luzárraga
Universidad Complutense de Madrid (Espanya)
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Universitat de Barcelona (Espanya)
Guillermo Jiménez Sánchez
Universidad de SevillaTribunal Constitucional (Espanya)
Enrique Barros Bourie
Universidad de Chile (Xile)
Els seus interessos docents i de recerca es troben en la filosofia moral, política i legal, tant en la tradició anglophone i continental europea, com en la llei de l'evidència. Els seus llibres inclouen Objectivité in Law and Morals (Cambridge, 2001) (redactor), Nietzsche on Morality (Routledge, 2002; 2nd ed., 2015), Jurisprudència Naturalizadora (Oxford, 2007), Per què Tolerar Religió? (Princeton, 2013) i Psicologia moral amb Nietzsche (Oxford, 2018). Actualment treballa sobre el realisme com a tema de la teoria política i jurídica, sobre qüestions metaètiques i metafísiques en la jurisprudència general i sobre qüestions filosòfiques sobre llibertat d'expressió, tant en les tradicions liberals com marxistes. El seu treball ha estat traduït al castellà, francès, italià, xinès, rus, portuguès, hebreu, polonès, eslovac i grec.
Leiter ha impartit conferències a universitats d'arreu del món, incloent-hi l'adreça del Premi Paolo Bozzi a la Universitat de Torí, les conferències de frescos en jurisprudència de la Universitat de Gènova, l'adreça Julius Stone en Jurisprudència a la Universitat de Sydney i el "Headliner" adreça al Simposi de Teoria Jurídica anual a la Universitat Nacional de Singapur. Va ser redactor de la revista Legal Theory del 2000 al 2008 i és l'editor fundador de la sèrie de llibres Routledge Philosophers i d'Oxford Studies in Philosophy of Law (amb Leslie Green). També treballa en els consells editorials de les crítiques filosòfiques de Notre Dame, Journal of Nietzsche Studies, Journal of Moral Philosophy, The Philosopher's Annual, Theoria (Suècia), Anilisi e Diritto (Itàlia), Problema: Anuari de Filosofia i Teoria (Mèxic) Indian Journal of Legal Theory, i Revista de Teoria Jurídica (Argentina), entre d'altres.
Paulo de Barros Carvalho
Pontifícia Universidade Católica de São PauloUniversidade de São Paulo (Brasil)
Luis Martí Mingarro
Unión Iberoamericana de Colegios y Agrupaciones de Abogados (Espanya)
Dr. Carlos Bernal Pulido
Macquarie University (Austràlia)
Dr. Daniel Mendonca Bonnet
Universidad Católica Nuestra Señora de la Asunción Centro de Estudios Constitucionales (Paraguai)
Més informació
DANIEL MENDONCA Advocat per la Facultat de Ciències Jurídiques i Diplomàtiques, Universitat Catòlica, Asunción, Paraguai, Llicenciat en Ciències de l'Educació (Facultat de Filosofia i Ciències Humanes, Universitat Catòlica, Asunción, Paraguai), Master en Metodologia de la Recerca Científica (Facultat d'Estudis per a Graduats, Universitat de Belgrano, Buenos Aires, Argentina), Postgraduat en Teoria General i Filosofia del Dret (Facultat de Dret i Ciències Socials, Universitat de Buenos Aires, Buenos Aires, Argentina), Doctor en Ciències Jurídiques (Facultat de Dret, Universitat Nacional d'Asunción, Asunción, Paraguai), Postgraduat en Polítiques públiques anticorrupció (Georgetown University, Washington, Estats Units | Universitat Catòlica, Asunción, Paraguai) i Postgraduat en Ciències Socials (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials|Flacso, Asunción, Paraguai | San José de Costa Rica, Costa Rica). És docent i investigador universitari. Autor de nombrosos llibres i assajos sobre temes de la seva especialitat, entre els quals expliquen Les claus del dret (Gedisa, Barcelona, 2000), Els secrets de l'ètica (Tecnos, Madrid, 2001), Els drets en joc (Tecnos, Madrid, 2003), Corrupció. Un estudi sobre la corrupció en el Paraguai (Intercontinental, Asunción, 2005), Pobres i desiguals. Notes sobre la pobresa i la desigualtat a Paraguai (Intercontinental, Asunción, 2007), Anàlisi constitucional. Una introducció (Intercontinental, Asunción, 2008; Universitat del Rosario, Bogotà, 2009), Democràcia vulnerable. Un estudi sobre el sistema polític paraguaià (Intercontinental-Centre d'Estudis Constitucionals, Asunción, 2010), Constitució i medi ambient. Anotacions sobre el dret constitucional ambiental paraguaià (Centre d'Estudis Constitucionals-Universitat Nacional de Pilar, Asunción, 2010) i, en coautoría amb Ricardo Guibourg, L'odissea constitucional. Constitució, teoria i mètode (Marcial Pons, Madrid, 2005), amb Eugenio Bulygin, Normes i sistemes normatius (Marcial Pons, Madrid, 2006). És membre de la Societat Argentina d'Anàlisi Filosòfica, de l'Associació Argentina de Filosofia del Dret, de l'Institut Iberoamericà de Dret Constitucional i de l'Institut Paraguaià de Dret Constitucional. És Director del Centre d'Estudis Constitucionals
Paloma Biglino Campos
Universidad de Valladolid (Espanya)
Paulo Modesto
Universidade Federal da Bahia (Brasil)
Michelangelo Bovero
Università degli studi di Torino (Itàlia)
José Juan Moreso Mateos
Universitat Pompeu Fabra (Espanya)
Eugenio Bulygin
Universidad de Buenos Aires (25 Juliol 1931 – 11 maig 2021)
Luis Ortiz Quiroga
Universidad de Chile (Xile)
Pio Caroni
Universität Bern (Suïssa)
Dra. Beatriz Quintero de Prieto
Universidad de Medellín (Colòmbia)
Dr. Bartolomé Clavero Salvador
Universidad de Sevilla (Espanya)
Encarnación Roca Trías
Tribunal Constitucional 
José Ramón Cossío Díaz
Instituto Tecnológico Autónomo de MéxicoCort Suprema (Mèxic)
Stefano Rodotà
Università La Sapienza di Roma (Cosenza, 30 de maig de 1933-Roma, 23 de juny de 2017) 
Héctor Fix-Zamudio
Universidad Autónoma de México (Ciutat de Mèxic, 4 de setembre de 1924 – 27 de gener de 2021)
Tercio Sampaio Ferraz Jr.
Universidade de São Paulo (Brasil)
John Gardner
University of Oxford (23 Març 1965 – 11 Juliol 2019)
Cheryl Saunders
University of Melbourne (Austràlia)
Ernesto Garzón Valdés
Universidad de Mainz (Alemanya)
Frederick Schauer
University of Virginia (EUA)
Del 1981 al 1992, va assistir de voluntària a la Càtedra de Dret Penal de la Universitat Estatal de Milà. Titular de nombroses beques DONEU, Max-Plank, CNR en el Max-Plank-*Institut de Freiburg i.B fins al 1992., Professora titular en la SSPL Pavia-Milà Bocconi partir del 2002. Des de 2012 ha estat professora de dret penal a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor a Milà. Les seves àrees de recerca són el dret penal comparat, la política penal i la reforma del sistema penal.
Salvador Giner de San Julián
Institut d’Estudis Catalans (Espanya)
Fou membre del consell científic de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona, fins al seu traspàs al desembre de 2020. Fou Catedràtic de la Università degli Studi di Pavia, professor visitant en Cornell University (1994 - 1996), University of Pennsylvania (1997) i al Hastings College of the Law a la University of Califòrnia. Va ser conferenciant en diversos esdeveniments acadèmics a Europa, Llatinoamèrica i Xina. Membre de distingides associacions en dret processal i dret comparat, entre d’altres de l’American Law Institute, del Bielefelder Kreis i del Board of Advisors of the new Evidence and Forensic Science Institute (Pequín). Entre les seves múltiples publicacions destaquen: Studi sulla rilevanza della prova (Pàdua, 1970), La motivazione della sentenza civile (1975), Il processo civile "adversary" nell'esperienza americana (1979), Il vertice ambiguo. Studi sulla Cassazione civile (1991), La prueba de los hechos (2002), Sui confini. Scritti sulla giustizia civile (2002), La Prueba (2008) y Proceso y decisión (2012).
Professor del Màster en Raonament Probatorio, programa de capacitació fonamental de la Cátedra de Cultura Jurídica, s'hi va sentir estretament vinculat amb Girona. Tant és així que per voluntat expressa darrera es va crear el Fons Taruffo. que consta d'uns 15mil volums que va cedir a la Biblioteca de la Universitat de Girona.
El maig del 2022 la Càtedra de Cultura Jurídica, va organitzar la 1a Michele Taruffo Girona Evidece Week, amb el propòsit que esdevingui un congrés triennal per honorar la seua memòria i el seu llegat acadèmic.
Els compartim l'acte oficial de recepció del Fons Michele Taruffo a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, celebrat el 25 de maig de 2022.
La Càtedra de Cultura Jurídica va atorgar-li ex aquo juntament amb al Dr. Paolo Comanducci, el III Premio Internacional en Cultura Jurídica per la seva brillant trajectoria acadèmica. Us convidem a veure'n un enregistrament de la cerimònia de lliurament del premi:
Michel Troper
Université de Paris X Nanterre (França)
Jorge Carrera
School of Judges - Washington
José Woehrling
Université de Montreal (Canadà)
Dr. Alejandro Guzmán Brito
Advocat, Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso, Xile
Doctor en Dret, Universitat de Navarra, Espanya
Membre de Número de l'Acadèmia Xilena de la Història i Membre Corresponent de la Real Acadèmia Espanyola de la Història i Acadèmic Honorari de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació